T’he enganyat amb el títol. No hi ha cap programació perfecta. Una programació per molt ben feta que estigui, sempre podrà ser modificada i adaptada. Ja saps, això que diuen que una programació ha de ser oberta i flexible. Però, amb diversos posts, intentaré ajudar-te a crear la teva millor programació (fins que la tornis a revisar). Tant si ets opositor/a, com si ets mestre/a, queda’t i digues la teva en els comentaris. Recorda que entre totes, construïm.
Primer, recordem que vol dir programar:
“La programació s’ha d’entendre com l’explicitació de les intencions educatives i del pla d’actuació i intervenció d’un equip docent durant un període temporal determinat. És, per tant, una eina al servei del professorat, ja que ajuda a anticipar i a concretar el que ha de fer a l’aula i com ho ha de fer, i també és un mitjà de comunicació professional, en tant que permet fer el seguiment de les actuacions previstes i esdevé una eina útil perquè els equips docents reflexionin sobre la seva tasca educativa i sobre la progressió dels aprenentatges de l’alumnat. També permet garantir la continuïtat educativa quan es donen canvis en l’equip docent”.
Del currículum a les programacions. Departament d’Ensenyament (2009)
De manera resumida, la programació serveix per saber: a qui i a on ensenyem, per a què ensenyem, què ensenyem, quan ho ensenyem, com ho ensenyem i què, quan i com avaluem. Al llarg dels diversos posts us intentaré ajudar (millor o pitjor) amb totes aquestes parts de la programació.
Després d’haver fet 3 vegades unes oposicions, aquesta última, realment em vaig adonar de la importancia de programar. Una programació ben realitzada, ens ajuda molt en el nostre dia a dia, ja que ens dona la base per poder improvisar, modificar o adaptar la nostra ensenyança als grups que ens toquen cada any. Per això, crec que és molt important, primer, tenir clar “A qui ensenyes” i “On ensenyes” perquè és el teu context i per molta innovació, gamificació, noves tecnologies que vulguis utilitzar, si el grup i aquest context no donen peu a tot això, per a tu serà frustrant i per l’alumnat no servirà de res.
Amb aquest primer post, tractarem el pas 2: “Per a què ensenyem?”, ja que el “A qui” i l’ “On”, són apartats molt personals i individuals.
La primera noció que hem d’entendre és que, ara que tenim el nou i famós Decret 150/2017, les competències han de passar a ser els nostres objectius dins la nostra programació. Així que no et trenquis molt el cap, cada competència és un objectiu que has de passar a un tercer nivell de concreció. És a dir, adaptar cada competència com objectiu a aconseguir a la teva aula.
Una altra consideració, que hem de tenir en compte a l’hora de pensar els nostres objectius, és la famosa Taxonomia de Bloom, ja que segons l’ordre de l’objectiu que pretenem que l’alumnat assoleixi, els nostres criteris d’avaluació hauran de ser d’un ordre inferior a l’objectiu. És a dir, l’objectiu seria la meta a la que volem que l’alumnat arribi i els criteris serien els petits passos que han d’aconseguir dominar per tal d’arribar a la mencionada meta. A l’Internet podreu trobar milers de piràmides o taules sobre aquesta taxonomia. A mi, em van servir aquestes dues: Taxonomia de Bloom revisada, Taxonomia per a l’era digital.
A més, hem de saber redactar els nostres objectius de la manera correcta per crear un bon objectiu. A mi em va ajudar bastant aquesta pàgina (on també trobareu explicacions de la Taxonomia de Bloom).
Posaré un exemple personal:
En el seu moment, vaig passar de la competència:
“Competència 5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.”
A redactar un objectiu concret per a la meva programació com:
“Desenvolupar estratègies de comprensió per obtenir informació en un text d’opinió.”
Webs o recursos que em van ajudar:
Consells:
Crear una programació és un procés complex. Hi ha diversos pasos a realitzar (crear objectius, pensar criteris, continguts, etc) que a vegades s’entrellacen. És a dir, no és una recepta on hi ha pas 1, pas 2, pas 3, … Sinó que a vegades, per fer el pas 3, has de pensar el pas 6, tenir en compte el pas 2, … Així que ves resolent el teu trencaclosques amb calma. A tothom ens ha explotat el cap.
Els edificis es construeixen amb la mateixa estructura (bigues de ferro), però després les seves plantes, parets i façana són diferents. Així, troba una estructura (objectius i criteris bàsics, continguts, etc) que t’ajudin a crear diverses unitats didàctiques. Per exemple, a l’àmbit de llengua és molt fàcil, ja que comprendre i produir textos sempre són objectius importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada